Després del sopar van sentir un fort rugit. Bella gairebé es desmaia quan va veure l'horrible monstre, però va tractar de controlar el seu temor.
- Has vingut per la teva pròpia voluntat?
-Sí - va dir amb veu tremolosa.
-Ets molt bondadosa, estic molt agraït que hagis decidit venir.
Després es va girar cap a l'home i li va dir:
-Digues-li adéu a la teva filla. Te n'aniràs demà al matí per a no tornar mai. Fins llavors, bona nit, Bella.
-Bona nit, Bèstia- va contestar ella i el monstre va desaparèixer.
Aquella nit, mentre dormia, Bella va somiar amb una fada que li deia:
-Admiro el teu bondadós cor, Bella. La bona acció que has fet serà recompensada.

Quan va desperta li va explicar el somni a son pare. Malgrat que això el va confortar una mica, no va poder evitar el seu plor desconsolat quan es va haver d'acomiadar de la seva filla.