Jana i Pau

NARRADOR

​

Hi havia una vegada una nena que, com solia fer des de feia molt de temps, un matí se’n va anar a fer pasturar les seves ovelles al camp, juntament amb el seu inseparable gosset. De sobte, va arribar un còndor, que li va dir:

​

CÒNDOR

​

Hola, nena, que bonica que ets! Per què no véns a jugar amb mi? Podries pujar a sobre meu i podríem volar junts!

​

NARRADOR

​

La nena, després de pensar-s’ho una mica, li va dir a la bèstia:

​

NENA

​

Bon dia, senyor còndor. M’agradaria jugar-hi, però no crec que vostè tingui prou força; peso una mica massa!

​

NARRADOR

​

Aleshores, el gran còndor, per tal de demostrar a la nena que era molt valent, va enganxar un xai amb les seves grans urpes. El va aixecar del terra, va mirar la nena amb cara de pocs amics i li va dir, ben orgullós:

​

CÒNDOR

​

Com pots comprovar, petita criatura, tinc molta força i si puc aixecar aquest be, podré també aixecar-te a tu.

 

NARRADOR

​

La nena, veient aquesta situació, es va deixar convèncer i va començar a jugar amb el còndor que, a poc a poc, la va enlairar fins al cel, lluny del seu inseparable gosset i de les seves estimades ovelles.

Va passar la tarda i va arribar la nit. I el gosset, veient que la nena no tornava, va portar les ovelles a casa. La mare, quan va veure tornar el gosset i les ovelles, però no la seva filla, va començar a amoïnar-se molt. La mare li va preguntar al gosset:

​

MARE

​

On és, la nostra nena?

​

NARRADOR

​

El pobre gosset va començar a bordar i li va dir a la mare:

 

GOSSET

​

La nostra nena és molt lluny d’aquí. El còndor se l’ha emportat cap a les seves muntanyes.

​

NARRADOR

​

Aleshores, la mare es va posar a plorar i va dir:

​

MARE

​

Què farem ara sense la nostra nena? Què li deu estar fent, el còndor?

 

NARRADOR

​

En aquest moment, atreta pels plors, va arribar una lluerna que li va dir a la mare:

​

LLUERNA

​

Per què plores? No t’amoïnis, jo us ajudaré.

​

NARRADOR

​

I la mare, tot sanglotant, li va dir:

​

MARE

​

Hola, amiga meva. Estic desesperada: la meva nena ha desaparegut i jo no sé què fer. De veritat que em podries ajudar?

​

NARRADOR

​

La lluerna, després de meditar una estona, li va contestar:

 

LLUERNA

​

És clar que sí. Jo t’ajudaré. Agafa una ampolla de conyac, patates, gallines, una corda gruixuda i una destral. Quan ho tinguis tot, m’avises i vindràs amb mi.

 

NARRADOR

​

La mare no va perdre el temps i, quan ho va tenir tot ben preparat, va avisar la lluerna i es van posar en camí. Les dues van travessar muntanyes i rius. I van passar alguns dies, alguna setmana potser, fins que van arribar allà on vivien el còndor i la nena. Quan hi van arribar, la mare va fer tot el que la lluerna li va aconsellar que fes per tal d’alliberar la nena. La mare va ser molt amable amb el còndor i li va dir:

 

MARE

​

Jo et saludo, gendre meu. He vingut aquí perquè desitjo que et casis amb la meva filla. Abans, però, hem de fer una gran festa; una festa com tu et mereixes.

 

NARRADOR

​

El còndor es va creure el que la mare li va dir i, molt feliç, de seguida va a començar a menjar i a beure allò que li havien portat. Va beure i beure tant durant tota la nit fins que es va emborratxar. Va ser llavors que la mare, aprofitant que el còndor portava un pet de mil dimonis i que no s’aguantava dret, va matar-lo amb la destral. La nena, que gairebé semblava un animal de tant de temps que havia estat a les muntanyes amb aquella bestiola, va poder tornar a casa amb la seva mare, amb les seves ovelles i amb el seu inseparable gosset. I diuen que va passar gairebé una setmana fins que a la nena li van caure totes les plomes.