MRS. WORMWOOD: Miri, ha de durar gaire, això, doctor? He d’agafar un avió a les tres. Participo a la Competició Bi-annual Internacional i amateur de Salsa i balls de saló de París.

 

DOCTOR: Ha d’agafar un avió, Sra. Wormwood?

 

MRS. WORMWOOD: I tant. He estat entrenant durant quatre hores els últims dos anys, i li puc dir una cosa: si la Jennifer Lyttleton es pensa que guanyarà aquest any, no sap el que li espera!

 

DOCTOR: D’acord… 

 

MRS. WORMWOOD: Tinc una arma secreta que és diu Rodolpho, i és mig italià. M’entén?

 

DOCTOR: Em sembla que hem de parlar.

 

MRS. WORMWOOD: Llavors, què és? Què tinc?

 

DOCTOR: Sra. Wormwood, segur que no en té ni idea?

 

MRS. WORMWOOD: Gasos?

​

DOCTOR: Sra. Wormwood, vull que pensi amb calma. Quina creu que pot ser la causa… d’això?

 

MRS. WORMWOOD: …estic… [dubta] …estic? Oh, mare meva, estic gorda?

 

DOCTOR: Sra. Wormwood, està embarassada.

 

MRS. WORMWOOD: QUÈ!?!

 

DOCTOR: Que està a punt de tenir una criatura!

 

MRS. WORMWOOD: Però si ja en tinc un fill, no en vull cap altre! No hi pot fer res?

 

DOCTOR: Està embarassada de nou mesos.

 

MRS.WORMWOOD: Antibiòtics o… OH, MARE DE DEU! I què passa amb el concurs?

​

DOCTOR: Un bebè, Sra. Wormwood, una criatura. El regal més preciós que la natura té, li ha sigut concedit. Un nou ésser humà, una vida, una persona. Una meravellosa nova persona està a punt d’arribar a la vida per portar-nos amor i màgia i felicitat.

 

MRS. WORMWOOD: Ooooohhhhhhh! Quin desastre!