HANSEL I GRETEL

Quan la mare de Hansel i Gretel es va morir, el seu pare es va casar amb una dona molt dolenta, que no estimava gens ni mica els nens; només pensava què podia fer per perdre’ls.

El pare tenia un hortet; collia patates, verdura, fruita... Però feia temps que no plovia i, com que les plantes no naixien, van passar molta, molta gana.

Un dia se’n van anar al llit sense sopar. El pare, molt trist, comentava a la seva dona:

• No podem donar pa a la canalla, pobrets!

Deixa’ls al bosc! – li va contestar ella.

Els nens encara no dormien i ho van sentir tot. El pare plorava, però la mala dona li deia que si no ho feia, es moririen tots de fam.

• Ja s'espavilaran - deia la dona dolenta.                                                                                                                                               

• Els llops se’ns menjaran! – plorava Gretel.

• No, ja sé què farem per tornar a casa – digué Hansel-. Tirarem molletes de pa pel camí, les seguirem de tornada i ja està!

Al matí  la dona va despertar els nens.

• Vinga fora del llit! Cap al bosc a buscar llenya; heu d’ajudar el vostre pare.

Quan van acabar, els va donar un bocí de pa. Van caminar molt i, quan van ser ben lluny, el pare i la dona els van deixar sols al bosc. El pare plorava, però ella caminava ben decidida.

Els nens van passar la nit al bosc; en  Hansel era valent. Va fer foc i, ben abraçats, es van adormir prop de l’escalforeta. La nit va anar passant...

De bon matí, van tornar al camí al qual havien deixat els trossets de pa, però, els ocells se’ls havien menjat.

• I ara, què farem? – deia Gretel, plorant.

Llavors van veure un ocell meravellós que va obrir unes ales enormes i alçà el vol, ells el van seguir. Després de caminar una estona van arribar davant una casa feta de llaminadures.

Tenien gana i van tastar la  teulada.

• Que bona!- va dir Gretel.

Era de xocolata i torró. De cop, va aparèixer una bruixa de dins la casa, amb un nas que feia por de tan gran que era.

• A la gàbia! - va dir la bruixa, ficant-lo a una gàbia.

Li donava molt menjar per engreixar-lo.  Se’l volia menjar! Cada dia li feia treure el dit per un forat per veure si estava més gras.

El nen era molt llest, i la bruixa, curta de vista i, en lloc del dit treia un os de conill.

• Encara està massa prim! – rondinava-. Però tant me fa, avui me’l menjaré!

Va penjar una olla amb aigua a la llar de foc. Gretel l’espiava. Quan va veure que destapava l’olla, la va empènyer. La bruixa hi va caure i es va cremar.

La nena va treure Hansel de la gàbia, van agafar un tresor que tenia la bruixa i, de seguida, es va presentar l’ocell misteriós. Va obrir les ales i els dos germans van pujar. L’ocell els va portar a casa. Van abraçar el seu pare plorant de felicitat. La madrastra havia fugit, i amb el tresor de la bruixa, no van passar gana mai més.