ENTREVISTA AL FOTÒGRAF ANDREU SOLER

Anna: Bon dia a tots i a totes! Avui tenim la sort de poder parlar amb el fotògraf Andreu Soler. Bé, comencem l’entrevista.

​

Anna: Quant temps portes dedicant-te a la fotografia?

​

Andreu: Bé, jo vaig començar a fer fotos de molt jovenet, em sembla que tenia 12/13 anys i em va començar a agradar i vaig començar a fer alguna foto.

 

Anna: I per què hi vas començar?

 

Andreu: Doncs perquè m’atreia, vull dir, això de poder capturar moments i veure-ho  em va cridar l’atenció i vaig anar-m’hi dedicant i hi va haver una persona que m’hi va anar introduint i bé, mica en mica, vaig anar fent.

​

Anna: I amb quina càmera vas començar?

​

Andreu: La primera càmera me la van deixar. I llavors la primera càmera que em vaig comprar jo, deuria tenir uns 15 anys, i era una Petri S2. Que era una càmera telemètrica, d’objectiu fix, analògica, evidentment i que ja tenia fotòmetre. I això en aquella època ja era molt.

​

Anna: I vas estudiar  fotografia?

​

Andreu: No. Va ser una mica amb aquesta persona que em va començar a ensenyar les primeres coses i llavors al col·legi me’n recordo que també que vam fer una activitat i va venir el senyor Monistrol i ens va ensenyar una mica les bases. Jo estudiava als Escolapis i va fer diguem-ne una tarda com un taller i aquí vaig aprendre una mica les bases de la foto i em va ajudar a continuar i a fer-ho una mica millor.

 

Anna: I com creus que ha canviat la fotografia des que tu hi vas començar?

 

Andreu: Ui! A veure, la foto segueix sent la mateixa, la manera de fer-la i de processar-la és totalment diferent. Vull dir, si a mi quan tenia 18 anys, que tenia el laboratori en blanc i negre, m’arriben a dir que avui en dia en cinc minuts puc tenir cents de fotos fetes, és que no em cabria al cap. A nivell d’aficionat, que és el que jo soc, és molt millor ara que abans.

 

Anna: Quin és el teu tipus favorit de fotografia?

 

Andreu: Per mi és la instantània. Jo entenc la foto com la captura d’un moment, d’un instant. A mi la foto que m’agrada és la foto aquella que agafes al vol.

 

Anna: I de paisatge, retrat...?

 

Andreu: Bé, de paisatges... però la que m’agrada és la captura d’aquell moment irrepetible. Un paisatge te’l pots preparar més, el pots buscar, l’has d’esperar... En canvi, una foto d’una persona amb un gest... un moment irrepetible és aquell que, que és molt difícil però és... per mi és l’essència de la foto.

 

Anna: Què vol dir per a tu fotografia?

 

Andreu: Això, un instant. La captura d’aquell instant. Més que una preparació és l’instant.

 

Anna: Quins són alguns dels teus fotògrafs preferits?

 

Andreu: No ho sé, no et diria cap nom ara, no en tinc en ment algun però hi ha fotògrafs catalans molt bons.

 

Anna: I què n’opines que tots els mòbils tinguin càmeres avui dia i la gent pugui fer fotos a tot?

 

Andreu: A mi em sembla genial. Jo no vaig en contra. A veure, una cosa és dir una foto ben feta però si la fotografia s’ha popularitzat... perquè pensa que abans era una cosa... diguem-ne... abans costaven diners, costava bastants diners fer fotos... i avui en dia s’ha popularitzat i està a l’abast de molta gent. Abans valia diners i temps. I avui en dia no no s'en tenen gaires però s’ha popularitzat gràcies al digital, no? A mi em sembla perfecte.

 

Anna: I això no afecta els fotògrafs?

 

Andreu: A veure... afecta els fotògrafs en la mida que nosaltres som exigents mirant les fotos... Vull dir, avui en dia veus fotos als diaris i així que dius “Mare de Déu”, o a les revistes que... També s’ha d’exigir un mínim de qualitat. I això t’ho donarà un fotògraf. No t’ho donarà un mòbil, o... Clar... Som nosaltres que hem d’exigir. Vull dir, si ens quedem amb el primer, doncs... sí, els hi afecta professionalment. No és el mateix un casament fet per un fotògraf professional amb bones càmeres que un casament fet una mica amb una càmera. No serà mai el mateix. Tornem a el que deia d’abans, el valor que tu li donis a allò, a aquella feina, és com un moble fet per un aficionat o per un fuster, un ebenista.

 

Anna: Per a tu que vol dir un “fotògraf”? Com ho definiries?

 

Andreu: Home, una persona que s’hi dedica, que s’hi guanya la vida i que et dona un valor afegit a aquella foto. Tant estètic com de qualitat de realització.

 

Anna: D’acord. I creus que el seu ofici està infravalorat?

 

Andreu: Home, jo crec que avui en dia sí. Tothom s’atreveix a dir-se fotògraf. I no tothom és fotògraf. Vull dir, la gent fa fotos, però els hi falta.

 

Anna: I per últim, tens algun consell per algú que es vulgui dedicar a la fotografia i que estigui començant?

 

Andreu: Home, sí. Per exemple, que s’informi, que n'aprengui, que miri molta foto, que vagi amb gent que ja hi faci i que no tingui por a fer-ne. Més que fer-ne, no em refereixo en quant a  quantitat, que avui en dia es dona molt que la gent fa moltes fotos. No. Una foto no la fa la càmera, la fas tu. Llavors la base és mirar, tu has de saber la foto que vols fer, i anar-la a buscar i aquest és el concepte: no és més fotògraf el que fa mil fotos que aquell que en fa vint però que les ha pensat. La foto està al cap, no a la càmera. Diria això, diria que n'aprengui, que busqui consells, i que les pensi abans de fer-les.

 

Anna: D’acord. Doncs moltes gràcies.